Sentim olor de natura, de bosc, i és que ens vénen ganes de sortir a caminar. Si ens endinsem més podem arribar a trobar aquelles fruites tan delicioses com són els gerds. Fa segles que es recol·lecten i ja no té gaire secret, el lloc on es poden trobar. Durant aquest llarg temps, la forma de cuinar-los ha anat variant, avui dia els restaurants els posen com a complement tant a les amanides com en les postres.
És una fruita molt fràgil i delicada, així que un cop a casa, es recomana conservar-la en fred i en un recipient hermètic.
I és que les seves propietats són molt variades. Estudis diuen que ajuda a prevenir el càncer, entre altres malalties cròniques. El seu principal component és l’aigua, com a la majoria de fruites. Aquest fa que ajudi a regular la retenció de líquids i, que per si sol, regula el pes del cos de les persones. Altres components menys abundants, però també rellevants, són la vitamina C que conté. Aquesta ajuda a afavorir l’absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions. També porta vitamina B9 i minerals, com el potassi que és necessari perquè l’activitat muscular sigui la correcta.
Era la fruita preferida dels emperadors de la dinastia Tang a l’antiga China i va ser molt lluat per els poetes d’aquella cultura.La part exterior del fruit te una cobertura rugosa vermella fàcil de llevar..La part interior es dolça.
Cireres espectaculars!! Dolces, sucoses, llamineres, brillants i de textura carnosa. Les cireres són unes de les fruites amb més èxit entre grans i petits. A part d’un sabor excepcional i d’una textura única, descobrim les raons dietètiques per assaborir aquesta fruita primaveral i estiuenca rica en antioxidants molt eficaços per mantenir joves la pell i les articulacions.
Us heu preguntat mai com és que hi ha pebrots de diferents colors? Tots aquests venen de la mateixa planta i cada color aporta un valor nutricional lleugerament diferent. També, els podem diferenciar pel gust. Aquestes característiques són causades per factors com el temps de sembrat i la maduresa. Els verds són els menys madurs […]